El dia que la Geganta Dormida va obrir un ull. (Final).

- Hauràs de posar-te a la feina,- continuà dient seriós el Corb- tens coses més importants a fer a part d'enredar a tothom amb les teves bromes pesades, i enorgullirte de ser la bruixa més pudenta de la contrada.

- Quin ocellot més avorrit que no saps gaudir de la vida! Té el meu peuet, olora'l, olora'l !!!- Reia la Genoveva estrepitosament mentre li atansava el peu pudent al pobre Corb que va fugir ràpidament.- Ui si, fuig i deixa'm sola, com sempre! Amb tot aquest maldecap...

La Genoveva va tornar a estudiar el llibre. "Ai Genoveva, si haguessis fer cas a la mare quan et deia que llegissis bé els llibres d'ungüents i pocions!" pensava preocupada mentre buscava algun encanteri per fer somiar a la gent. Finalment el va trobar: necessitava ingredients que no tenia i un cop més va lamentr-se per no haver estat una bruixa més aplicada i tenir un bon rebost d'herbes màgiques. Havia d'anar a collir manxiula i cascall.
Va sortir de la cova per buscar les herbes quan va adonar-se que alguna cosa no anava bé. Hi havia com una broma que ho embolcallava tot i n'anava apagant els colors... tot plegat era molt estrany, com si mica en mica el món s'anés esvaint. En veure que tot s'estava esborrant va sentir molta por.
"La Geganta Dormida es despertarà en qualsevol moment, he d'aconseguir acabar la poció de seguida !!!" va pensar desesperada i va córrer cap al prat on creixien les herbes que necessitava, Les va trobar, una al costat de l'altra, la mnxiula i el cascall. Però quan va anar a collir-les la seva mà no les podia agafar, eren com un miratge que no tenia consistència. "Per tots els canuts dels minairons! he fet tard!", bramava la pobra Genoveva desesperada.

- Té, esquitx de bruixa pudenta!- va dir una veu que li era familiar.

Era el Corb i la Genoveva mais s'havia alegrat tant de veure'l. Al seu bec hi duia les plantes que necessitava per la poció- Les he collit a la ribera de Sort, allà les coses encara són sòlides però no per gaire temps, afanya't!!!-.

La bruixa va córrer cap a la seva cova als peus de la Geganta i va posar les plantes junt amb els altres ingredients dins del calder. Ho va fer bullir una estona i va remanar-ho set cops cap a la dreta i set cops cap a l'esquerra... La poció ja era a punt! Va omplir quatre càntirs amb el beuratge i els va lligar a la seva escombra."Per sort ja és de nit i podré volar sense ser vista" va pensar mentre es disposava a aixecar el vol.
Va ser una nit molt llarga on la Genoveva va sobrevolar la comarca ruixant tots els racons amb la poció màgica per fer somiar la gent.
A trenc d'alba ja havia acabar la feina i va anar cap a casa a descansar, estava esgotada...

Com que la Genoveva havia fet la poció molt ben feta i poderosa, molts dels habitants de la comarca encara somiaven després de llevar-se. La mestra va arribar a l'escola vestida amb un tutú i explicava les lliçons ballant per damunt les taules, amb molta elegància. Els nens i nenes l'escoltaven embadalits i la trobaven molt simmpàtica i bonica. La Maria somiava que era una papallona i s'enlairava pel cel perfumant-se amb les flors. El Martí era molt fort i valent i el seu pare ja mai no el pegava. La Núria era una fadeta del bosc i festajava amb tots els minairons. El senyor alcalde somiava que ja ningú estava enfadat amb ell, i abraçava a tots amb qui es trobava pel carrer. I les coses que somiava en Joan eren tant estranyes, que no es poden dir amb paraules.

Segur que ja heu esbrinat que amb tants de somnis la Geganta Dormida va poder tornar al seu son més profund i la comarca del Pallars es va salvar.

Si algun dia passejant pel Baix Pallars sentiu una pudor molt forta, segurament es tracta dels peus de la bruixa Genoveva que ganduleja sota algun vell roure. No deixeu de somiar i somiar ben alt perquè la Geganta pugui seguir dormint i la bruixa mandrejant tranquil.la.