El dia que la Geganta Dormida va obrir un ull. (1ª part)

EL DIA QUE LA GEGANTA DORMIDA VA OBRIR UN ULL.
1ª Part.

El dia que la Geganta Dormida va obrir un ull, la bruixa Genoveva gandulejava sobre la seva muntanya preferida, ajaguda a l'ombra del vell roure.
Repassava totes les mentides que havia dit aquell dia, amb un somriure maliciós al rostre d'on hi brillaven dos ulls com dos estels impossibles d'amagar, rere la seva melena escabellada i caòtica, de color negre com la nit més fosca. Feia respiracions ben profundes tot obrint els forats del seu nas de ganxo per deleitat-se amb el tuv dels seus peus.

Com que sou nenes i nens molt espavilats i bons coneixedors de la nostra comarca, ja sabeu que la Geganta Dormida viu entre nosaltres, al Baix Pallars, on hi troba la placidesa necessària per descansar en el seu son etern, El que potser no coneixeu és que aquesta pacífica i colossal dama petrificada, no només dorm, sobretot somia. Somia tots els somnis dels habitants de les muntanyes i les valls, que la romanen dormida, I si la mireu molt ben mirada, potser hi podreu veure dintre seu tots els somnis que ella guarda.

Quan la Geganta va obrir l'ull, la seva parpella va restar oberta només un segon i a la bruixa se li va parar el cor. Ajaguda com estava, sobre el pit de la Geganta,  no es podia creure el que acabava de veure. Finalment la Geganda Dormida va tancar l'ull i va tornar al seu son.

En recuperar l'alè, la Genoveva va mirar al seu amic el Corb, que li feia companyia.

- Has vist el que acaba de passar?- va preguntar-li- m'ha semblat que la Geganta ha obert un ull.

- Si, la Geganta ha obert un ull.- Va respondre el Corb.

-Què deu voler dir, és un fet totalment isòlit!

- Normalment si algú que dorm obre u ull vol dir que és a punt de despertar-se.- Va respondre el moixó.

La bruiixa Genoveva era l'encarregada de vetllar pel son de la Geganta, tal com ho havien sigut la seva mare, la seva padrina i tota la resta d'avantpassades fins a l'inici dels temps. La Geganta nai havia obert cap ull i la bruixa sabia que si es despertava s'acabaria el món, així li havien explicat la seva mare i la seva padrina. Seria la fi de tot!

- Però la Geganta Dormida no es pot despertar sinó, sinó passaria... el pitjor!- Va dir la pobra Genoveva engoixada.

Quan va alçar la vista per sentir la resposta del Corb, aquest ja s'havia esfumat.

-Per totes les ales de morisec, aquest maleït moixó ha tornar a desaparèixer quan més el necessitava, com sempre!

Una esgarrifança va recórrer el cos ossut de la bruixa fins a convertir-se en un nus a l'estómac, quan va mirar-se la Geganta i es va adonar que la seva respiració  ja no era pausada i rítmica, tot i que seguia dormint petrificada. Llavors va recordar-se del llibre que ho explicava tot: "El secret de la Geganta Dormida", que havia passat de generació en generació de vetlladores del son de la Geganta. "¿On el dec tenir?" va preguntar-se, "segurament amagat per algun racó de la cova". Sense fer soroll, s'aixecà i anà cap al seu cau, als peus de la Geganta.

Quan va ser-hi va encendre les espelmes per il.luminar l'ubscur habitacle. Entre pols i teranyines va encaminar-se cap al fons de la cova on hi havia els llibres antics que mai no habia llegit. Afortunadament va trobar el  que buscava, Va dur-lo damunt de taula disposada a llegir-lo amb avidesa.

Va passar-se hores i hores lleginr i quan ja li estava a punt de sortir fum del cap, va trobar la resposta: el son de la Geganta s'alimenta dels somnis de la gent, Sobretot dels somnis dels nens i les nenes que són experts en somiar quan dormen, però també en somiar desperts. "Així qu s'alimenta dels somnis..." Pensà amoïnada.

- S'han oblidat de somiar, la gent s'ha oblidat de somiar- va dir el Corb que havia tornat a aparèixer com per art de màgia- Tenen massa pressa, massa cabòries i preocupacions; en definitiva, massa por.

- Que als grans els passi aixó no és cap novetat, però als nens tammbé? - Va preguntar-li la Genoveva recuperant-se del sobresalt per l'aparició del moixó.

- I tant! Han de fer deures, escoltar la mestra, anar a anglès, a informàtica, apendre música, natació i sobretot, han de fer-ho tot molt i molt bé! I ja no tenen temps de somiar truites, de badar, d'imaginar ni d'estar als núvols.
La bruixa va adonar-se que calia trobar una solució.