Pel meu amic Sisco

Com començar a expressar el que sento,  aquest sentiment no és de record, estàs pressent .

Al voltant meu, miri on miri em dius alguna cosa.

-Darrere del matoll, sí, aquell dels feixos, sota dels roures,  al petit se li veu la taca al cul, son d’espavilats!!!  -em dius buscant amb els prismàtics els cabirols , que gairebé no es veuen , ignorant que els espiem.

Hi seràs a tot arreu, a través de la teva mirada he après a veure totes aquestes bestioles que no coneixia i tots aquests tresors amagats pels camps i camins, només pressents  per a les mirades curioses i sensibles com la teva.

Aquell pomer de la carretera que ara tremola sota el gel de l’ hivern, sempre et portarà aquí, i aquell petit nesprer  antic que gairebé ningú coneix i que tu en vas descobrir, no se si el trobaria, inconscient de mi que pensava que sempre hi series per ensenyar-me aquestes troballes !!!

-...i a aquesta herba li diem “soses” a Lorca li encanta!!!-

...tantes coses que ens has fet estimar, haurem de rebuscar - les a la nostra memòria. Ja no hi seràs per explicar-nos-les,  tantes i tantes anècdotes del teu poble, la teva gent, els teus veïns, sempre sota una veu d’ algú que s’estima la vida .

Però dia rere dia, ens retrobarem,  en sentir els cérvols bramar, en veure els bernats al riu, al teu riu, en passejar pels camins i en sentir la olor del romaní.

Treballador incondicional, tots et recordaran cada vegada que allò, o allò altre s’espatlli i en cridar a Paquito, no hi trobi resposta.

La teva integritat com a persona sempre en farà pensar abans de decidir ,  has marxat digne, rebel i íntegre.  

Nina