Sí volem estar socialment compromesos amb el bé comú

DEMOCRÀCIA  FRAUDULENTA, un despropòsit

El sistema públic de salut, d’educació, de pensions i dependència, de la ciència i de la cultura un i altre cop són sotmesos a retallades. Augmenten els acomiadaments, els ERE i la precarietat, retarden l’edat de jubilació, baixen sous i incrementen la jornada laboral. Pujades de preus dels productes i serveis bàsics mentre es privatitzen empreses públiques. Persones sense sostre desnonades i cases sense gent i pujades d’impostos a tothom menys als rics.  En democràcia, el més greu és que els governs fan tot el contrari del que deien en els programes amb els quals foren elegits i ho fan sense cap vistiplau democràtic. I en democràcia la ciutadania tenim tot el dret a ser respectats i consultats. Fer el contrari és asfixiar i adulterar la democràcia; és una democràcia fraudulenta.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                      

 Dominen els mercats uns pocs agents financers d’enorme poder i al seu servei treballen unes agències d’avaluació especulatives que amb oligopoli dictaminen les decisions del capital, en base a pocs però molt potents conglomerats financers mundials. Els seus agents dicten la política que consisteix essencialment a donar totes les facilitats al gran capital i aquest és cada vegada més absent de l’àmbit de l’economia real. La producció de riquesa real, la capacitat de produir béns i serveis cada vegada tenen menys importància en els objectius dels que prenen les decisions. No consideren pas si complir els objectius financers suposa deteriorar greument i permanentment la capacitat de produir riquesa del bé comú. El seu objectiu és fer com més diners millor i acumular en base a l’enginyeria d’anotacions comptables de capitals ficticis, quan només en l’àmbit de l’economia real és on de debò s’hi produeix riquesa.

El sistema actual perjudica greument als petits i mitjans empresaris perquè els diners que haurien de ser destinats al seu creixement i manteniment sovint els són denegats o tenen un cost prohibitiu. Els manca el crèdit que s’han quedat els bancs i que el sistema sostrau dels nostres recursos ciutadans per posar-los a disposició d’uns pocs. Cada vegada el sistema és menys capaç de generar i distribuir la riquesa de manera que proporcioni uns nivells de vida dignes i proclius a la cohesió social. La ciutadania cada vegada podem esperar menys que l’ocupació laboral ens proporcioni nivells de vida prou dignes i reeixits on fer possibles projectes de vida personals i familiars.

Precarietat, atur, sobrequalificació, ....... la crisi està afectant greument els joves augurant un dubtós futur per a ells.  Fills de la democràcia, de la societat de consum i de l’estat del benestar, són la 'generació perduda', 'mileuristes', o 'ni-ni'. No poden pas esperar la possibilitat propera d’un contracte laboral. Un molt fotut futur per al nostre jovent.

L’estat ha anat a salvar les empreses financeres amb rescats multimilionaris, però no fa res per resoldre la situació injusta dels molts ciutadans que perden casa seva incapaços de seguir pagant les hipoteques, ni per procurar estímuls a les activitats productives per tal de procurar ocupació i evitar tant atur, alhora que condonen evasions de capital amb tan sols cotitzar-ne el 10%. El que fa l’estat és difondre i fer creure la faula que la crisi econòmica es deu a l’excessiu cost de les despeses socials públiques i que la solució consisteix a aplicar una brutal política d’austeritat fins que s’acabi amb el dèficit públic, que tots sabem artificiós!

Les estructures polítiques que diem democràtiques, dominades per aquests poderosos agents, esdevenen el paper instrumentalitzat i subordinat de la política. Son poders politics incapaços de regular la vida econòmica i molt menys per dirigir-la. Els mercats amb les seves indicacions imposen l’orientació econòmica i la vida política cada vegada més dictatorial i allunyada de tot objectiu que vol procurar-ne el bé comú. Les elits dirigents no dubten apartar sense miraments als qui assenyats en rebutgem aquest nefast full de ruta i, si cal, intensifiquen el recurs a la repressió.

¿Oblidarem fàcilment que ens han imposat copagaments, que augmenten les ràtios d’alumnat per mestre a les escoles i se’n ha reduït el professorat, que redueixen les beques de menjadors i de llibres, que s’han suprimit llits i quiròfans hospitalaris i tancat ambulatoris, que han augmentat els impostos, el transport públic, la llum, el gas? Són alguns dels molts neguits i patiments nostres a conseqüència de politiques radicalment injustes i absolutistes practicades pels governs català i l’espanyol. Sí volem estar socialment compromesos amb el bé comú, hem de seguir amatents per tal de preservar i conquerir els drets civils i socials que en democràcia hi són inherents, com ho és el sobirà dret a decidir.

Josep Miquel Casanovas i Moix