DEMOCRÀCIA
FRAUDULENTA, un despropòsit
El
sistema públic de salut, d’educació, de pensions i dependència, de la ciència i
de la cultura un i altre cop són sotmesos a retallades. Augmenten els
acomiadaments, els ERE i la precarietat, retarden l’edat de jubilació, baixen
sous i incrementen la jornada laboral. Pujades de preus dels productes i
serveis bàsics mentre es privatitzen empreses públiques. Persones sense sostre desnonades
i cases sense gent i pujades d’impostos a tothom menys als rics. En democràcia, el més greu és que els governs
fan tot el contrari del que deien en els programes amb els quals foren elegits
i ho fan sense cap vistiplau democràtic. I en democràcia la ciutadania tenim
tot el dret a ser respectats i consultats. Fer el contrari és asfixiar i
adulterar la democràcia; és una democràcia fraudulenta.
Dominen els mercats uns pocs agents financers
d’enorme poder i
al seu servei treballen unes agències
d’avaluació especulatives que amb
oligopoli dictaminen les decisions
del capital, en base a pocs
però molt potents conglomerats financers mundials.
Els seus agents dicten
la política que consisteix essencialment a donar
totes les facilitats
al gran capital i aquest és cada vegada més absent de l’àmbit de
l’economia real. La producció de
riquesa real, la capacitat de produir béns
i serveis cada vegada
tenen menys importància en els objectius dels
que prenen les
decisions. No consideren pas si complir
els objectius financers
suposa deteriorar greument i permanentment
la capacitat de
produir riquesa del bé comú. El
seu objectiu és fer com més diners
millor i acumular en base a
l’enginyeria d’anotacions comptables
de capitals ficticis, quan només en l’àmbit de l’economia real és
on de debò s’hi produeix riquesa.
El
sistema actual perjudica greument als
petits i mitjans empresaris
perquè els diners que haurien de ser destinats al seu creixement i
manteniment sovint els són denegats o tenen un cost prohibitiu. Els manca el crèdit que s’han quedat els bancs
i que el sistema
sostrau dels nostres recursos ciutadans per posar-los a disposició d’uns pocs. Cada vegada el sistema és
menys capaç de
generar i distribuir la riquesa de manera que proporcioni uns nivells
de vida dignes i proclius a la cohesió
social. La ciutadania cada
vegada podem esperar menys que l’ocupació laboral
ens proporcioni nivells de vida prou dignes i reeixits on fer
possibles projectes de vida personals i familiars.
Precarietat, atur, sobrequalificació, ....... la crisi està afectant greument els joves augurant un dubtós futur per a ells. Fills de la democràcia, de la societat de consum i de l’estat del benestar, són la 'generació perduda', 'mileuristes', o 'ni-ni'. No poden pas esperar la possibilitat propera d’un contracte laboral. Un molt fotut futur per al nostre jovent.
L’estat ha anat a
salvar les empreses financeres amb rescats multimilionaris, però no fa res per
resoldre la situació injusta dels molts ciutadans que perden casa seva
incapaços de seguir pagant les hipoteques, ni per procurar estímuls a les
activitats productives per tal de procurar ocupació i evitar tant atur, alhora
que condonen evasions de capital amb tan sols cotitzar-ne el 10%. El que fa
l’estat és difondre i fer creure la faula que la crisi econòmica es deu a l’excessiu
cost de les despeses socials públiques i que la solució consisteix a aplicar
una brutal política d’austeritat fins que s’acabi amb el dèficit públic, que
tots sabem artificiós!
Les estructures polítiques que diem democràtiques, dominades per aquests poderosos
agents, esdevenen el paper instrumentalitzat i subordinat de la
política. Son poders politics incapaços de regular la
vida econòmica i molt
menys per dirigir-la. Els mercats amb les seves indicacions imposen l’orientació
econòmica i la
vida política cada
vegada més dictatorial
i allunyada de
tot objectiu que vol procurar-ne
el bé comú. Les
elits dirigents no dubten apartar
sense miraments als qui assenyats en rebutgem aquest nefast full de ruta i, si cal, intensifiquen el
recurs a la repressió.
¿Oblidarem
fàcilment que ens han imposat copagaments, que augmenten les ràtios d’alumnat
per mestre a les escoles i se’n ha reduït el professorat, que redueixen les
beques de menjadors i de llibres, que s’han suprimit llits i quiròfans
hospitalaris i tancat ambulatoris, que han augmentat els impostos, el transport
públic, la llum, el gas? Són alguns dels molts neguits i patiments nostres a conseqüència
de politiques radicalment injustes i absolutistes practicades pels governs
català i l’espanyol. Sí volem estar socialment compromesos amb el bé comú, hem de
seguir amatents per tal de preservar i conquerir els drets civils i socials que
en democràcia hi són inherents, com ho és el sobirà dret a decidir.
1 comentari:
Interessant, tant pel plantejament ja conegut, però que no esta de mes insistir-hi, com per les conclussions. Adients i evidents, mes encara, necessaries com el pa de cada dia.Per cert, en el titol de l'article, jo hi posaria una coma darrera el "Sí" inicial.
Quedari per tant ....."Sí, volem estar socialment compromesos amb el be comú"
Salut i endavant.
Publica un comentari a l'entrada