Ara Fa un any i mig, “tronava” la crisi econòmica i els encisadors (gurus) de les nostres tribus: local, autonòmica, estatal i global, arreu proclamaven una pandèmia de conjures a Santa Bàrbara per tal de frenar la inexorable pèrdua de llocs de treball i la davallada de les taxes de consum que en cosa de setmanes havia de fer possible recuperar la confiança i l’optimisme en la reactivació de l’activitat econòmica i així en cosa de mesos veure l’arc de Sant Martí on amb la inversió i la contractació-ocupació escamparia el xàfec de la crisi.
Al llarg d’aquets mesos, tot el que hem pogut constatar a estat que Bancs i Caixes han trobat en la hisenda de les Administracions Públiques, la UVI que els ha donat l’oxigen creditici a las seves “contables” mancances de liquidesa, fet aquest que no els ha impedit asfixià als deutors de hipoteques i préstecs, negar crèdits a particulars i als industrials d’empreses solides el necessari finançament, i alhora presumir un any més de haver fet un nou exercici amb guanys i amb repartiment de dividends als accionistes.
Suposadament, en base a reformes estructurals s’havia de reconduir el desgavell econòmic en els àmbits dels mercats: financers, productius i laborals. Hores d’ara i malgrat les proclames que es fan i es desfan, encara no hi ha gat amb picarol posat.
Als ciutadans se’ns ha demanat, dia sí dia també, austeritat. Precisament a qui majoritàriament la economia domèstica mai ha permès dispensar-se grans alegries i menys ara quant son moltes les persones i famílies que esgotades les prestacions per atur, amb ingressos d’escàs poder adquisitiu, es veuen abocades a la marginació i a la indigència. Però pels mercats financers ofenosos de lucre insaciables encara no és prou, doncs ara, amb desestabilitzadores baixades i pujades de “borsa” i de “monedes”, pressiona’n als governs a fer retallades de les rendes i d’inversions públiques, imposant injustament a dieta el benestar social i a la democràcia. Tanmateix unes mesures que no posen pas topall a guanys abusius i/o fraudulents; Ni tampoc res a veure amb donar suport a l’economia productiva, en millorar el PIB, o en incentivar el I+D+I.
Uns sacrificis suportats per la ciutadania que esdevenen estèrils. A la nostra societat no li cal pas estrenyés el cinturó per aprimar-se; ja la tenim prou anèmica tot esperant en va que la Bàrbara i en Martí n’escampin la tempesta de la torrencial crisi. La precarietat de la majoria, és el blindatge i enriquiment dels qui, mercaders a l’ombra i amb poder, son cobdiciosos traficants de “molt paper i diner, sense límits ni fronteres”.
Maig 2010
Josep Miquel Casanovas i Moix
Suposadament, en base a reformes estructurals s’havia de reconduir el desgavell econòmic en els àmbits dels mercats: financers, productius i laborals. Hores d’ara i malgrat les proclames que es fan i es desfan, encara no hi ha gat amb picarol posat.
Als ciutadans se’ns ha demanat, dia sí dia també, austeritat. Precisament a qui majoritàriament la economia domèstica mai ha permès dispensar-se grans alegries i menys ara quant son moltes les persones i famílies que esgotades les prestacions per atur, amb ingressos d’escàs poder adquisitiu, es veuen abocades a la marginació i a la indigència. Però pels mercats financers ofenosos de lucre insaciables encara no és prou, doncs ara, amb desestabilitzadores baixades i pujades de “borsa” i de “monedes”, pressiona’n als governs a fer retallades de les rendes i d’inversions públiques, imposant injustament a dieta el benestar social i a la democràcia. Tanmateix unes mesures que no posen pas topall a guanys abusius i/o fraudulents; Ni tampoc res a veure amb donar suport a l’economia productiva, en millorar el PIB, o en incentivar el I+D+I.
Uns sacrificis suportats per la ciutadania que esdevenen estèrils. A la nostra societat no li cal pas estrenyés el cinturó per aprimar-se; ja la tenim prou anèmica tot esperant en va que la Bàrbara i en Martí n’escampin la tempesta de la torrencial crisi. La precarietat de la majoria, és el blindatge i enriquiment dels qui, mercaders a l’ombra i amb poder, son cobdiciosos traficants de “molt paper i diner, sense límits ni fronteres”.
Maig 2010
Josep Miquel Casanovas i Moix
3 comentaris:
No podeu fer una referència a la festa d’Espla
que vols que facin ?
ni Esplà ni la Morisca,
si per començar ja no n'hi havie cap dels pedrissos.
Ja veiu que fan els que pregonen l'unitat del baix pallars !!
Volen dirigir el cotarro, pero cap on ells volen aixo si.
Au !! Aneu que heu quedat retratats !!
Que maco!!!! Tot l'any es barallen i no es poden ni veure, però un dia a l'Aplec d'Esplà tothom s'estima!!!! Només quatre creuen en Dèu i quan hi ha teca tothom creu en Dèu i la Verge Maria!!!
Titi
Publica un comentari a l'entrada