12/6/11

PLENS DE RAÓ

INDIGNATS, DIEM NO PLENS DE RAÓ

1. ALS PRIVILEGIS DE LA CLASSE POLÍTICA:

  • A l’absentisme i dejecció de funcions dels càrrecs electes.
  • A privilegis en el pagament d’impostos i a pensions de prebenda.
  • A salaris i a dietes abusives.
  • A la immunitat de facto en delictes de corrupció
  • A l’opacitat en la percepció de rentes i en acumular patrimoni.

2. CONTRA L’ATUR I EL TREBALL PRECARI:

  • A la manca de conciliació laboral i familiar tot havent-hi atur estructural.
  • Als augments de la edat de jubilació sense solucionar-ne l’atur juvenil.
  • A la baixa qualitat de les contractacions, a la temporalitat i sovint treball submergit.
  • A les practiques laborals abusives de les grans empreses amb beneficis.
  • A les practiques laborals abusives de les administracions públiques.
  • A la desprotecció dels treballadors en situació d’atur de llarga duració.

3. PEL DRET A LA VIVENDA:

  • A l’especulació i a l’estucatge en construcció de vivendes, i alhora la manca d’oferta de habitatge lloguer i de habitatge protegit.
  • A la impossibilitat dels joves i persones amb pocs recursos a poder-hi accedir.
  • Als abusos de Bancs i Caixes en els desnonaments de vivendes i la negativa a condonar-ne el deute i cancel·lar-ne les hipoteques.

4. PER LA RETALLADA DELS SERVEIS PÚBLICS:

  • A les despeses inútils i pèssima gestió dels recursos de l’administració pública.
  • A les llistes d’espera sanitàries, restriccions en personal i dotació de recursos sanitaris, alhora que se’n deprimeix la sanitat pública i se’n afavoreix la privada.
  • A l’augment de les ràtio de alumnes per aula, i a retallades en mitjans educatius.
  • Als preus abusius aplicats a la matricula universitària,
  • A la retallada de financiació pública a la investigació e innovació tecnològica.
  • A la dolenta mobilitat obligada amb degradació i saturació del transport públic.
  • A la erràtica gestió dels minsos recursos socials locals i a l’ajornament inèdia de l’aplicació efectiva de la Llei de Dependència.

5. SOBRE LAS ENTIDADES BANCÀRIES I LA FISCALITAT:

  • A la injecció de capital a entitats bancàries amb males practiques; uns diners que no van a donar préstec i sí val per sanejar-ne suposats comptes de resultats.
  • Al tractament permissiu dispensat a la banca i caixes, de la seva mala gestió que ha portat a fer recaure la seva “crisis” sobre la ciutadania i la despesa social.
  • A la impunitat dels moviments especulatius i a la mala praxis bancària.
  • A practica desaparició d’impost sobre el Patrimoni a las grans fortunes.
  • Al frau fiscal y de la fuga de capitals a paradisos fiscals.

.......... podríem seguir amb la llista de greuges en altres temes com seria en la minsa qualitat democràtica i participació ciutadana, .......p.e. la sobirania no pot ser que estigui segrestada per mercats i banquers,....... la corrupció, la injustícia i la impunitat son en sí mateixos l’antisistema democràtic,.........deixem-ho aquí. Podem concloure que l’ànsia i l’acumulació de poder en un grup esdevé oligarquia i produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, impropi de civilitzat i democràcia. El caduc model econòmic imperant paralitza la dinàmica social en una deriva que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns quants tot abocant a la pobresa i escassetat a la majoria, fins al esgotament i el col·lapse. Per tot això estic indignat i hem dit i diem NO plens de raó. Tenim dret a canviar-ho. Sé que junts podrem fer-ho.

Miquel de Balestui

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Crec que amb l'actuació d'ahir a Barcelona han perdut part de la legitimitat de la que gaudien.

Anònim ha dit...

Hi ha agut comportaments contradictoris, certament; els qui no han seguit el joc dels violents, els autèntics indignats, els cívics no n’han perdut gens ni mica de legitimitat, tot el contrari.
Resulta ser, ves quina “casualitat”, que hi havia provocadors que van ser denunciats i desemmascarats per els indignats cívics que refusen la violència. Al periòdic PUBLICO edició digital, hi trobareu un vídeo que ho certifica. Tot indica que aquesta provocació a
la violència de “professionals” busca d’una banda desprestigiar-ne el moviment indignats i legitimar un fer us de la violència repressiva. Les injustícies, els abusos de poder i el despotisme “democràtic” son la raó primera i més gran de tota violència.

SABONASAK

Anònim ha dit...

Vaya banda!!
Aquesta gent volen cambiar el mon, no gracies amb vosaltres no !!

Al final s'els hi ha vist el plumero !!

Anònim ha dit...

Hi amb tu tampoc