Una altra aportació pel dia internacional de la poesia
RIALLA
Em marca la rialla
em besa, m’estima, em posseeix
i es fa còmplice de la meva història
que torna ha començar,
discurta davant dels meus ulls,
quan les ales s’obren
per solcar el immens horitzó.
Tal vegada el desig i el goig
donin llum a la serenitat
i als llavis tornin paraules
amb la calor del meu cor
que les viu d’ a prop.
M’aferro a l’àncora
i el far em dirigeix;
doncs viatjo a la bellesa
d’aquests llavis
després de vèncer
el fred del hivern.
Isabel A.
Març de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada